A mitjans del segle passat André Malraux plantejava la creació d’un museu imaginari, compost per reproduccions d’obres, per imatges impreses que creaven una extensa col·lecció d’art que podia transportar-se a qualsevol lloc, mostrar-se en qualsevol moment i que obria la possibilitat de democratitzar, mitjançant la fotografia, l’accés a la contemplació de les obres d’art. Malraux plantejava que d’aquesta manera les obres perdien la seua qualitat d’objectes però guanyaven pel que fa a significació, ja que podien ser observades al costat d’altres en infinites agrupacions, descontextualitzades del seu sentit originari però configurant un imaginari col·lectiu nou, susceptible de construir experiències estètiques fora del marc espacial del museu.
Aquesta aproximació a les obres ens és útil avui dia per a articular diferents metodologies de treball amb les obres artístiques de manera autònoma i independent de la seua condició d’objectes físics i de la seua inserció en els relats del museu. També, i especialment important, ens permet ajustar-nos a temporalitats pròpies, i no subjectes a la programació del museu, en relació al nostre treball a l’aula.
Treballar a través de l’art contemporani i les seues pràctiques no implica només ni necessàriament la visita al museu. Aquesta activitat, d’indubtable valor pedagògic i sempre recomanable, no ha de ser l’eix exclusiu sobre el qual pivot el treball amb les pràctiques artístiques contemporànies a l’aula, sobretot si volem que aquestes penetren de manera significativa en el llenguatge dels estudiants, en relació a sabers múltiples i impregnant tots els aspectes del currículum.
Envoltar-nos d’imatges impreses, desplegar-les, descriure-les i jugar amb elles creant atles visuals (a la manera d’Aby Warburg) és un exercici inspirador sobre el qual podem aplicar diferents accions, preguntes i intervencions: escriure sobre elles, dibuixant, connectant-les. De quina manera ens agrupem i per què? Què expliquem si ens agrupem d’una altra manera? Com es relacionen amb relats i imatges pròximes i / o pròpies? Què expliquen de forma aïllada? ¿I juxtaposades a altres imatges o obres?
* Les fotografies d’aquesta entrada pertanyen a les sessions del taller realitzades per Pablo de Soto i Andrea de Pascual. En la primera part de l’estudi es van projectar una sèrie de propostes artístiques entorn de Fukushima com a cas d’estudi dels efectes devastadores de l’acció de l’home sobre el planeta. Aquestes obres eren de tot tipus: pintura, vídeo, performance, cartells i volants, etc. Posteriorment juguem amb les imatges impreses col·locant-les sobre la paret, les agrupem en funció del seu sentit, indiquem la que més ens interessa, escrivim els nostres pensaments, compartim les nostres inquietuds, … Iniciem en definitiva un diàleg entorn d’una exposició en format paper i relat, deixant a un costat la configuració material de les obres per centrar-nos en el seu potencial com a imatge i discurs.
