“Mapear” com a estratègia educativa. Una proposta de la Liminal

Les metodologies utilitzades en el taller Actituds Singulars. Resistències contra un món globalitzat es van plantejar a partir de certes idees clau que travessen les obres del projecte expositiu proposat per David Arlandis, tenint en compte aquells aspectes que posen en qüestió algunes de les nocions vinculades tradicionalment amb la producció artística.

D’una banda, una qüestió central de les pràctiques artístiques proposades és que desborden l’espai expositiu i trenquen les fronteres entre art i realitat per a incidir de forma significativa en aquest terreny. Al temps, idees canòniques com les de l’autoria queden desdibuixades, ja que en la majoria dels casos es treballa a través de pràctiques col·laboratives i de l’intercanvi amb comunitats diverses.

D’altra banda, el fet que les obres cercaren donar resposta a problemàtiques concretes, i que la pròpia temàtica del taller orbitara entorn del món globalitzat i les resistències singulars llançades des de posicions definides, assenyalava com un altre dels aspectes centrals la qüestió de l’espai, és a dir, la necessitat de prendre consciència de la pròpia situació en un context determinat i de traçar les coordenades que ens uneixen i separen d’altres llocs i situacions.

Totes aquestes qüestions, el treball amb l’espai, els coneixements situats així com les estratègies de les pràctiques col·laboratives, estan en la base de treball del nostre col·lectiu des de l’inici, ja que La Liminal, va sorgir com un projecte de mediació cultural que cercava eixir de l’espai museístic per a traslladar al context urbà i la vida quotidiana debats i estratègies d’anàlisis desenvolupades des de les pràctiques artístiques contemporànies. Per aquest motiu fer aquest encreuament ens va resultar un procés molt clar i directe ja que suposava la posada en marxa de metodologies utilitzades en la nostra pràctica habitual.

Partint de totes aquestes idees, el nostre objectiu principal a l’hora de plantejar el taller va ser que aquestes formes de treball pogueren transmetre’s no de forma teòrica, sinó a través de diferents pràctiques desenvolupades a partir del treball entorn de la proposta expositiva.

Per això, en un primer moment, l’acostament a les obres es va canalitzar a través de l’ús de metodologies de treball col·lectiu, utilitzant com primera aproximació dinàmiques de treball en grups de dues persones que cercaven, a través de la reflexió entorn d’un grup reduït d’obres, enriquir les lectures de l’exposició amb les aportacions generades en col·lectiu.

Per a l’anàlisi de les obres es va utilitzar l’estratègia de les preguntes activadores, amb l’objectiu de facilitar el debat, activar l’observació i començar a aterrar les obres en el context pel qual es movia cada unx de lxs participants, la qual cosa perseguia extraure continguts d’utilitat per al plantejament d’una futura activitat educativa a l’aula.

Aquesta fase de treball estava directament connectada amb el treball de recollida del coneixement desenvolupat de forma col·lectiva, la qual cosa introduïa l’ús de metodologies de registre i construcció de coneixement col·lectiu. Per a aquesta sessió prenem el recurs del mapa mental, i per a facilitar el bolcat d’informació en aquest, en el treball en grups es van connectar les preguntes amb un codi de color, de tal forma que les respostes a cadascuna de les preguntes es va arreplegar en post-its de diferents colors. Més endavant, l’organització d’aquesta informació en el mapa va prendre el codi de color com a llegenda i pauta de distribució dels continguts.

Amb la posada en comú es va anar realitzant el registre del mapa mental, un element que prenem com a recurs per a construir un relat visual en el qual s’arreplegaren maneres de relacionar-nos amb els continguts i idees extrets del debat col·lectiu, així com per a connectar obres i extraure idees principals des de les quals continuar treballant en la sessió posterior. La informació arreplegada en aquesta posada en comú va anar també bolcada a les fitxes de les obres preparades per David Arlandis, amb l’objectiu de generar un repositori de materials que servira com a referència de cara al desenvolupament de les propostes educatives.

Després d’aquesta primera fase de treball col·lectiu i recollida d’idees, la següent sessió del taller es va dirigir a la posada en pràctica de metodologies de treball amb el context local / global, la qual cosa suposa el plantejament d’un treball de camp que ens anava a permetre endinsar-nos en la dimensió espacial, tan important per a aterrar reflexions, idees i pràctiques en contextos i problemàtiques concretes.

Per al desenvolupament d’aquest treball es va utilitzar el recorregut urbà per grups i el format de la deriva com a proposta de moviment espacial. La deriva és un passeig sense un rumb marcat per endavant que s’orienta a través de les decisions que el grup va prenent a cada moment. La pràctica tenia un especial interès en aquest taller perquè es tocava amb els seus continguts des de dos vessants. D’una banda, dins de les pràctiques artístiques contemporànies la deriva ha sigut una de les estratègies clau preses per diversos grups artístics (com el grup dadaista, els surrealistes o el grup situacionista) per a plantejar un treball artístic que trenca les lògiques de producció d’objectes d’art i inserida la producció estètica en la immaterialitat de l’experiència del caminar al mateix temps que la desplega en el terreny del real. D’altra banda, al temps la deriva ha sigut utilitzada de forma cada vegada més intensa com a recurs d’exploració i mapatge col·lectiu per part de diferents iniciatives ciutadanes que cerquen activar processos d’acció col·laborativa vinculats amb el territori.

L’organització dels grups va estar determinada per tres eixos temàtics extrets en la sessió anterior com a idees clau: globalització, resistències i identitat. Aquesta proposta temàtica dirigia també l’orientació i observació espacial de cada grup, que tenien com a objectiu realitzar un recorregut durant un temps fixat a la cerca de diferents elements urbans que pogueren ser enllaçats amb la temàtica assignada.

Igual que en la sessió anterior, aquesta fase de treball en grup va ser connectada amb una altra metodologia de registre i construcció de coneixement col·lectiu, en aquesta ocasió, una eina de mapatge col·laboratiu amb recursos digitals desenvolupada a través de l’ús de mòbils i la plataforma de mymaps de google. Des de mymaps es va generar un mapa per al taller, en el qual lxs participants van anar incloent les ubicacions i fotografies de cada punt triat. Aquest treball amb el mapa va facilitar la posterior posada en comú amb la resta de grups, i al temps va permetre un tipus registre que ser consultat a posteriori per qualsevol persona interessada.

Durant la posada en comú de l’arreplegat en les derives també es va posar en pràctica el registre des del papelógrafo i el relatograma, arreplegant de forma més narrativa les idees exposades, una informació que posteriorment va ser bolcada en el mapa digital per a facilitar la seua consulta.

La proposta educativa es va completar amb una selecció de recursos didàctics relacionats amb aquest tipus de pràctiques participatives. Aquests recursos van ser triats per oferir tota una sèrie d’eines de caràcter pràctic que podien facilitar posada en marxa de projectes educatius a l’aula.

BIBLIOGRAFÍA

Medina, J. A. y Cembranos, F. (2003). Grupos inteligentes. Teoría y práctica del trabajo en equipo. Madrid, España: Editorial Popular

Careri, F. (2002). Walkscapes: El andar como práctica estética. Barcelona, España: Editorial Gustavo Gili

Iconoclasistas. (2014). Manual de mapeo colectivo. Recursos cartográficos críticos para procesos territoriales de creación colaborativa. Buenos Aires, Argentina: Editorial Tinta Limón

A.A.V.V. (2017). No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas sobre una educación situada. Madrid, España: Editorial de la Comunidad Autónoma de Madrid. Servicio de Documentación y publicaciones

Transductores. (2012). Pedagogías en red y prácticas instituyentes. Granada, España: Editorial Diputación Provincial de Granada

Transductores. (2009). Pedagogías colectivas y políticas espaciales. Granada, España: Editorial Diputación Provincial de Granada