Planeta en transició. Pràctiques artístiques davant la crisi ambiental.
L’Antropocé, l’època dels humans, ha emergit amb força en els últims anys per indicar un planeta en transició que l’atmosfera ha estat deteriorada per la crema de milers de milions de tones de combustibles fòssils. Descriviu un món amb un clima cada vegada més extrem i impredictible, desertificació creixent, reef coral·lins en extinció, masses d’aigua reduïda i nivell del mar en ascens. Adverteix de les extincions massives d’espècies i del deteriorament de la biosfera, permeases pels productes químics, plàstics i radionúclids. A diferents escales, Fukushima, el Mar Menor o el Riu Doce a Brasil són exemples situats en aquestes transformacions que es poden mesurar en els nostres aires, mars, roques i cossos.
Prenent com a marc teòric la discussió interdisciplinària de l’antropocé i contra-formulacions des de la crítica contemporània i el feminisme multiespecies, proposem investigar com artistes i activistes estan responent a les noves actualitats catastròfiques.
Recalibrant els nostres sentits per ajustar-los a la contradicció i volatilitat dels perills industrials, explorem l’habilitat de l’art i l’activisme per a construir altres formes de mirar, conéixer i posicionar-se davant la devastació en curs.
Pablo DeSoto
Pablo DeSoto és arquitecte, artista i investigador en la intersecció entre l’arquitectura amb les tecnologies digitals, les ciències socials i les humanitats ambientals. Amb clara orientació pràctica, els seus mètodes d’investigació recorren a tecnologies disruptives, cartografia radical i epistemologies crítiques per abordar conflictes geopolítics i ambientals juntament amb altres artistes i moviments socials. En 2016 va defensar la seua tesi doctoral titulat Antropoceno, Capitaloceno, Chthuluceno, vivint amb el problema a Fukushima. En aquests moments és investigador associat a l’Escola d’Arquitectura de Umeå a Suècia.
És editor dels llibres Fadaiat, llibertat de coneixement, llibertat de moviment, Sala de Situació: dissenyant un prototip de sala de situació ciutadana i Després: Vídeo: Assemblages. Altres dels seus projectes recents inclouen DroneHackademy.net i MappingtheCommons.net. Va ser cofundador, en els 2000, de hackitectura.net, un grup pioner d’arquitectes, artistes, experts informàtics i activistes.
Andrea De Pascual
Andrea De Pascual, és pedagoga amb un MA en Art Education per la Universitat de Nova York a través d’una beca Fulbright i Coordinadora General de Pedagogies Invisibles (www.pedagogiasinvisibles.es). Com arteducadora dissenya i implementa projectes en el marc de l’art + educació. Ha treballat i col·laborat en una varietat d’institucions culturals com Matadero Madrid, Museu Brooklyn o Bronx Museum (Nova York) i organitzacions dedicades a l’art contemporani com Art21 o l’Institut Hemisfèric d’Actuació i Política.
El seu treball està enfocat a activar l’art + educació no només com un espai per al pensament crític sinó també com a eina per a la participació de l’educativa comunitària en temes polítics, socials i mediambientals a través de la col·lectiva de coneixement de producció.
Futaba, Zona de Exclusión de Fukushima. Foto: Arkadiusz Podniesisnski
