Actitudes singulares. Resistencias contra un mundo globalizado.

Actituds singulars. Resistències contra un món globalitzat.

Prenent com a punt de partida la trilogia de Michael Hardt i Antonio Negri (Imperi, Multitud i Commonwealth) per mitjà d’algunes de les seues cites i referències, connectarem amb problemàtiques concretes del procés globalitzador i veurem com alguns i algunes artistes s’han enfrontat a aquestes en la seua producció. En aquest xicotet “viatge” revisarem diferents formes de resistència des de dins i fora de l’art.

Hardt i Negri descriuen en els seus llibres un nou ordre global en el qual la sobirania ja no està en mans dels estats nació sinó en el que ells anomenen Imperi, un “subjecte polític” format per estructures supranacionals que regulen els intercanvis globals. El nou ordre establert també ha donat lloc a una comunitat connectada i a xarxes d’individus que organitzats a nivell global conformen sòlides formes de resistència davant la sobirania de l’Imperi.

En Actituds Singulars, l’obra de Hardt i Negri no serà l’objectiu, serà solament el vehicle que ens portarà a parlar d’exemples concrets de col·lectius i artistes que entenem que formen part d’aquesta xarxa de resistències. Prioritzarem aquells projectes que en el seu exercici de crítica han sigut capaços d’afrontar les problemàtiques des d’un enfocament positiu i creatiu, posant una atenció especial en les implicacions, actituds i estratègies adoptades per a buscar una societat global alternativa a l’Imperi.

David Arlandis

David Arlandis

David Arlandis (València, 1979), inicià el seu treball com a productor cultural a l’any 2002 formant equip amb Javier Marroquí i centrant el seu treball en la investigació, el comissariat i la crítica d’art. Entre les seues exposicions comissàries destaquen: Sobre una realitat ineludible. Art i compromís a Argentina a MEIAC (Badajoz) i CAB (Burgos), Carte Blanche al Comissariat (París), Hi ha alguna cosa de revolucionari en tot això a Sala Parpalló (València), Cine Infinit en Sala La Gallera (València), Cartografia València a MHV (València), Imaginació Pràctica Positiva per al Festival d’Art d’Edimburg (Edimburg), Tragicomedia (Cádiz i Sevilla), Coses que només un artista pot fer a MARCO (Vigo) i 7000000000 a EACC (Castelló). Els seus projectes Art per a la diversió a Casal Solleric (Palma) i Inicia el joc a Casa Encendida (Madrid) van ser seleccionats en les convocatòries de comissariat de la fundació Sa Nostra i Inéditos, Obra Social Caja Madrid. A més de comissariar exposicions ha participat en projectes com Se busca (3ª edició) i Periferies (11/12), ha estat convidat a participar en conferències a MUSAC, Centro Cultural Montehermoso, Centro Párraga i MUA i ha realitzat cursos i tallers per a la Universitat de València, Museu d’Història de València, Biennal d’Almeria i Taller d’Escultura d’Edimburg.

La Liminal

La Liminal

Col·lectiu de mediació cultural fundat l’any 2015 per Beatriz Martins i Yolanda Riquelme, formades en història de l’art, antropologia social i producció artística. Organitzen recorreguts crítics a la ciutat i en institucions culturals. Han realitzat recorreguts urbans en diferents districtes de Madrid, tant de forma independent, com per a institucions com l’Ajuntament de Madrid, Medialab Prado, la Fundació Cultural Europea, l’Impact Hub o l’Istituto Europeo di Design. El seu treball en institucions s’ha desenvolupat en espais com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, Tabacalera Promoció de l’Art o l’Institut Cervantes. Han col·laborat amb col·lectius com l’estudi d’arquitectura i urbanisme Improvistos, o Cumpleaños en el bloc, així com amb els projectes d’investigació Login_Madrid, impulsat per Intermediae Matadero, i Canícula de la Sala Amadís Injuve. Els seus projectes han format part del festival d’art contemporani Se Alquila i el IX encontre nacional Arquitecturas Col·lectives i han participat en diversos congressos nacionals i internacionals a Medialab Prado, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile.

Doble selfie, turistificación. Foto: David Arlandis